Noticies

« Ves enrere

Trobat un tresoret de monedes del s. XIV

Trobat un tresoret de monedes del s. XIV

 

 

Localització de les monedes en la paret i forat de la troballa

 

Si en notícies anteriors parlàvem de les prometedores troballes en el sòl, ara la sorpresa ens l'han donat les parets. Un dels treballs arqueològics previstos és l'estudi dels murs del Palau de Calatayud i del contigu Forn dels Apòstols per a conéixer la seua evolució arquitectònica. Hem identificat ja diverses restes de parets que datem entre l'època medieval i la moderna.

En una d'elles hem vist un forat de xicotetes dimensions, a penes 20 cm d'alçària i 18 cm de profund, que es trobava tapat amb una rajola. Aquests forats són habituals trobar-los en els vells murs per a encaixar pals, bigues o altres estructures, però aquesta vegada ocultava al seu interior un xicotet regal de la història.

En llevar la rajola vam veure una capa de terra acumulada pel pas del temps i entre ella un conjunt de 12 monedes, oblidades per una persona fa uns 600 anys. L'ocultació monetària estava composta per:

-4 reals de plata mesclada amb coure de la seca medieval de València, que presenten en l'anvers el bust coronat de cara del rei i en el revers l'escut coronat de València. A pesar que la llegenda on apareix el nom del rei està molt deteriorada, els primers estudis pareixen revelar el nom d'"Iohannes", i per la contrastació amb la resta de monedes creiem que van ser encunyades en el regnat de Joan I, que va regnar entre els anys 1387 i 1396.

 

Anvers i revers d'un real de la seca de València

-6 diners de velló de la seca de Saragossa. Anvers bust coronat de perfil del rei; revers creu patriarcal o doble. Es troben molt desgastats pel seu ús i llarga circulació, però a pesar d'això es llig parcialment el nom "Petrus", pel que pertanyerien a Pere IV d'Aragó i II de València, antecessor de Joan I, rei entre 1336 i 1387.

-2 diners de la seca de Barcelona. Anvers bust coronat de perfil del rei; revers creu patent i en els quarters cércols i punts. De moment és difícil conéixer a quin regnat pertanyen, perquè es troben molt desgastades.

Monedes totes elles, com es pot veure, provinents de tres dels antics territoris de la Corona d'Aragó. Ara queda per davant una fase d'estudi que permeta afinar més la identificació de les monedes i altres qüestions numismàtiques, com és el període de la seua circulació i el valor real que aquestes peces van tindre en el seu temps. Però de moment ja podem avançar que es tracta d'una xicoteta ocultació que podria datar-se entre els anys finals del segle XIV i els primers del XV, entorn del regnat de Joan I.

Una altra característica que s'ha de ressenyar és que per l'estat de les peces pareix que van tindre un llarg període de circulació. Aquest fet, junt amb el lloc on es va realitzar l'ocultació a l'interior d'un ambient domèstic, permet interpretar-ho com una "vidriola" o xicotet conjunt de monedes propi d'un limitat estalvi, que un dia es va oblidar i que ha arribat fins a nosaltres com una càpsula del temps

. 

Anvers i revers del conjunt monetari

Es tracta doncs d'una troballa de gran interés històric, tant pel seu valor numismàtic i per a la història de l'economia, com per al coneixement de la història d'aquests edificis i les persones que hi van viure.