El palacio - Palau de Calatayud - Patrimonio

El conjunt actual de Micalet 5 és el resultat de la unió de quatre antics edificis, entre els quals destaquen el Palau de Calatayud i l'anomenat Forn dels Apòstols.

El Palau de Calatayud és una important obra d'arquitectura burgesa dissenyada en 1907 per l'arquitecte Juan Luis Calvo Catarineu (1869-1912), seguint l'estil eclèctic de finals del segle XIX amb una preferència per plasmar elements neobarrocs. La façana a Micalet 5 es dissenya com una gran portada amb basament encoixinat en planta baixa i entresòl i frontó mixtilini a l'àtic, completat amb òculs arronyonats i acroteris a l'estil neogrec. Les tres plantes principals presenten tractament llis de façana amb balcons tancats centrals i finestres i balcons laterals ben ordenats i decorats amb pilastres rematades amb capitells corintis.

La porta principal en arc de mig punt es corona amb l'escut del propietari Vicente Calatayud-Fita i Rovira-Merita, cavaller de l'Ordre de Calatrava des de 1890, fill de Pere Calatayud Fita, marquès de Cremades, i casat amb Pascuala Enríquez de Navarra i Mayans.

En 1913 l'arquitecte Vicent Ferrer Pérez (1874-1960) projecta l'ampliació del palau pel carrer Forn dels Apòstols 1, seguint el mateix esquema eclèctic, però amb un predomini de les obertures que ocupen gairebé la totalitat de la façana.

A l'interior sobreïx el vestíbul, amb revestiment a les parets de marbre granat, que desemboca en una gran escalinata de caixa quadrada. Les sales nobles es reparteixen sobretot en planta primera i segona amb falsos sostres decorats amb motllures, que oculten l'estructura en la seua major part de biguetes metàl·liques i revoltons, una novetat en el panorama de l'arquitectura domèstica del moment. Els sòls originals es cobreixen amb paviment de taulellets de gres tipus Nolla.

Aquest edifici es va implantar sobre un altre també de tipologia palatina, amb escala a pati central descobert i accés a través d'arcs carpanells. L'actual estudi de l'edifici pot proporcionar algunes sorpreses per la troballa de restes d'altres edificis anteriors ocults sota les capes d'arrebossat actuals.

El segon edifici de gran transcendència històrica és l'antic Forn dels Apòstols, situat al número 5 d'aquest carrer, en peu fins a la seua demolició amb motiu de les obres de 1987. El forn de pa, com altres instal·lacions i serveis (els banys públics o les carnisseries), van ser durant l'Edat Mitjana i Moderna monopolis senyorials, en el cas de València del propi rei, que es van fomentar i de fet es van anar construint des de finals del segle XIII, un cop assentada la societat feudal. En el cas del Forn dels Apòstols sabem que el posseïdor del forn va ser el desaparegut Reial Convent de Santa Maria Magdalena, situat a l'entorn de l'actual Mercat Central.

En els treballs arqueològics està previst la més que probable troballa d'aquesta instal·lació i en concret el propi forn.