Entorn urbà en època medieval - Patrimonio

Balansiya, la medina islàmica de València, va ser, sobretot a partir de principis del segle XI, una ciutat populosa i desenvolupada, capital d'un regne de taifa. La medina es va protegir amb una muralla per donar cabuda als barris que es varen desenvolupar, però que aviat es va veure superada davant la creació de ravals fora d'ella, com el de Roteros, Xerea, l'Boatella o el de l'Alcúdia en el camí de Sagunt.

En època islàmica l'àrea propera al carrer Micalet queda intramurs d'aquesta muralla, en el límit entre el barri artesanal del sector occidental i el d'habitatges de l'elit en l'oriental. L'àrea artesanal i comercial es pot rastrejar encara en el nom d'alguns carrers, que es van mantenir des d'època medieval fins als nostres dies com els de Corretgeria o la de Punyaleria, havent d'esmentar, en aquest sentit, les troballes a la pl. Reina-Corretgeria d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular i pati central que s'interpreta com una alfòndec o edifici comercial que feia de posada, magatzem de mercaderies i centre de transaccions. Cap a l'est, el barri de vivendes més sumptuoses girava al voltant de la mesquita major (actual catedral) i l'alcàsser o residència del governador (s'han trobat restes en l'Almoina i a la plaça de Sant Lluís Bertran), amb grans cases amb pati central com les excavades a la pròpia Almoina, a l'àrea de les actuals Corts Valencianes o al carrer Lluís Vives (Col·legi d'Enginyers).

A partir de la conquesta cristiana de l'any 1238 es consolida l'entramat de carrers i illes que han arribat fins als nostres dies, amb notables transformacions, com les del populós barri que ocupava l'espai de la plaça de la Reina (demolides per a la seua formació actual). A l'entorn del carrer Micalet, al sud, el carrer Sant Vicent es va convertir en l'eix que organitzaria la nova ciutat que va superar les muralles islàmiques travessant la Boatella. A l'oest i al nord, com des de molts segles enrere, es va consolidar la zona residencial de les classes superiors i amb això els edificis de màxima representació religiosa (Catedral) i civil, tant municipal (Ajuntament) com del regne de València (Generalitat). A l'est es va ampliar el barri artesanal ja existent en època islàmica al voltant del soc o alcaiceria (carrer Mantes en direcció a la plaça del Mercat).

Localització de l'actual Palau de Calatayud i del Forn dels Apòstols al plànol del Pare Tosca, 1704

El carrer Micalet ha ocupat un eix preeminent en totes les etapes històriques: d'accés al fòrum romà, a la mesquita i, posteriorment, a la Catedral, per la qual cosa no és d'estranyar l'existència en aquest carrer de grans edificis com el Palau de Calatayud, ara en fase d'estudi.