Sostenibilitat i Responsabilitat Social

Sostenibilitat i Responsabilitat Social

D'acord amb el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (Decret 175/2020, de 30 d'octubre, del Consell), aquest departament és competent en matèria d'economia sostenible. Així mateix, l'article 11.4 del citat Decret disposa que li correspon a la Direcció General d'Economia Sostenible assumir les competències en matèria de responsabilitat social que la legislació vigent atribuïsca a aquesta Conselleria.

Ves enrere 01. Introducció

01. Introducció

L'actual concert internacional derivat de l'Acord de París de 2015, la promulgació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'establiment de la seua Agenda 2030 és la base de l'actual estratègia europea referent a la sostenibilitat.

La Generalitat impulsa la millora del model social dins del món empresarial i corporatiu en la Comunitat Valenciana de conformitat amb aquesta estratègia, per a això, entre altres coses, va promulgar la Llei 18/2018, de 13 de juliol, per al foment de la responsabilitat social.

La informació no financera és la part de la sostenibilitat demostrable; han d'incorporar els plantejaments, requisits i enfocaments tant de la citada Llei 18/2018 com de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç, el text refós de la Llei de Societats de Capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'Auditoria de Comptes, en matèria d'informació no financera i diversitat, així com de les referències a l'economia sostenible incloses i desenvolupades en el Reglament (UE) 2020/852 del Parlament Europeu i del Consell de 18 de juny de 2020 relatiu a l'establiment d'un marc per a facilitar les inversions sostenibles en les economies dels països membres de la Unió Europea.

La divulgació d'informació sobre sostenibilitat i la informació no financera contribueix a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses, o altre tipus d'entitats, i l'impacte que tenen en la societat. Aquesta informació resulta essencial per a la gestió de la transició cap a una economia mundial sostenible que combine la rendibilitat a llarg termini amb la justícia social i la protecció del medi ambient.

La normativa actual ja estableix obligacions per a les empreses de més de 250 treballadors quant a la seua responsabilitat social corporativa i el reporte d'informació sobre sostenibilitat. No obstant això, respecte a les petites i mitjanes empreses, cal destacar que, de no disposar d'informes de sostenibilitat, poden trobar-se pròximament en desavantatge competitiu, amb possibilitat de perdre noves oportunitats de mercat i, fins i tot, veient-se privades d'accés a inversions o finançament o de poder formar part de la cadena de valor d'altres empreses, entitats o organismes.

Quant al concepte de Responsabilitat Social Empresarial o Corporativa (RSE o RSC), la norma ISO 26000, una de les referències que tenen les empreses per a implementar una política de RSE, recull la següent definició:

"La responsabilitat d'una organització davant els impactes que les seues decisions ocasionen davant la societat i el medi ambient mitjançant un comportament ètic i transparent que:

  • Contribuïsca al desenvolupament sostenible incloent la salut i el benestar de la societat.
  • Prenga en consideració les expectatives de les seues parts interessades.
  • Complisca amb la legislació aplicable i siga coherent amb la normativa internacional de comportament.
  • Estiga integrada en tota l'organització i s'emporte a la pràctica en les seues relacions.”

Per tant, la RSE:

1. Es materialitza com un conjunt d'activitats i pràctiques encaminades a establir la relació de l'empresa amb les societats en les quals opera en un doble sentit:

  • Gestionant els impactes sobre la societat i el medi ambient.
  • Col·laborant amb les comunitats en les quals actua.

2. És un procés sistematitzat i, generalment, regulat voluntàriament segons estàndards reconeguts (memòries GRI, ISO 26.000, Pacte Mundial de l'ONU,...).

3. Aquest procés està destinat a integrar les preocupacions socials, ambientals i ètiques, el respecte dels drets humans i les preocupacions dels consumidors en les seues operacions empresarials per a:

  • Maximitzar la creació de valor compartit per a tots.
  • Identificar, previndre i atenuar les seues possibles conseqüències adverses.

En definitiva, i al marge del marc de les obligacions existents i les que encara queda per regular, i de la necessitat d'una major intervenció dels poders públics en aquest àmbit, la RSE s'ha de traduir en una forma de gestió per part de les empreses dirigit a incorporar les preocupacions, necessitats i expectatives de la societat en les quals opera, com a part de la seua estratègia de negoci, assumint el compromís de donar degut compte de les seues actuacions amb l'adequada transparència.