Restes arqueològiques de l'entorn - Patrimonio

Banys dels Pavesos en ús des d'època islàmica fins a l'època baix medieval i moderna; cases islàmiques (XI al XIII); caixer del Braç Major de la sèquia de Rovella (Any 2004, direcció arqueològica: Paloma Berrocal Ruiz).

• Època Romana. Sitja de possible caràcter ritual de la fase de fundació de la ciutat (138 aC); pou de tipus ritual o religiós i un carrer que segueix l'alineació del carrer Micalet (final s. I aC-principis s. I dC) (Any 2000, direcció arqueològica Josep M. Burriel i Beatriz Arnau).
• Època islàmica. Objectes singulars en vímet (cistella) i en cuir (babutxes, sabates, botes i un odre, època califal islàmica, s. X-XI); alfòndec o edifici comercial (s. XII). (Any 2000, direcció arqueològica Josep M. Burriel i Beatriz Arnau).

. 

Espai públic d'època Imperial romana, possible plaça amb graons i paviment de lloses. (Any 2015. Direcció arqueològica Núria Álvarez García i Francisca Ros Gómez).

Troballa d'un carrer romà amb habitatges als seus dos costats (Any 2016, direcció arqueològica Rafael Martínez i Manuel Molina)

Edifici de banys públics que segueix la tipologia dels hammam islàmics (tres sales paral·leles freda, temperada i calenta), encara que la seua construcció és cap a l'any 1313, posterior a la conquesta cristiana de la ciutat (Concha Camps i Josep Torró, 1991).

Restes de la capçalera poligonal de la catedral d'època visigòtica i a un dels seus costats capella funerària o mausoleu cruciforme associat a Sant Vicent amb enterrament d'un bisbe, a més de dues tombes de lloses als costats.

Restes de l'alcàsser amb habitatges, patis i la rauda o cementiri dels governants i família reial de la taifa de València.

Edifici de Memòria martirial de Sant Vicent Màrtir amb absis de ferradura (s.VII) sobre l'antiga presó de la cúria; necròpolis al voltant del lloc on va patir martiri Sant Vicent.

Nivells de la fundació de Valentia amb ritus propiciatoris; restes de la batalla de la guerra de Sertori (75 a.C); termes republicanes; santuari d'Asklepi; Via Augusta amb encreuament del cardo i el decumanus; fòrum romà imperial amb edificis com la cúria o la basílica; horreum o graner.

El Centre Arqueològic de l'Almoina és una extensa àrea museística on es pot conèixer la història urbana de València gràcies a troballes tan espectaculars com restes de la fundació de la ciutat, evidències de la Guerra de Sertori (75 aC), el fòrum romà, la via Augusta, la seu episcopal visigòtica o l'Alcàsser islàmic.

Per a més informació de les distintes èpoques clica en la barra lateral

Edifici d'arquitectura burgesa eclèctica en fase d'estudi arqueològic. Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (Víctor Algarra, any 2016-2017).

Seu de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic. Palau gòtic del s. XV que segueix l'esquema de pati central amb escala en un angle d'accés al primer pis amb galeria d'arcs i al segon pis amb finestres d'arcs trilobulats. A l'interior destaquen els seus sostres d'enteixinats amb decoració heràldica.

Seu de la Diputació General del Regne de València des de 1422 i hui de la Generalitat. L'edifici actual es construeix entre finals del s. XV i al llarg del XVI. Sala Daurada amb enteixinats i paviment de rajoles de Manises.

El seu espai ha estat ocupat al llarg del temps per: basílica romana al costat sud del fòrum, catedral en època visigoda, mesquita major i finalment catedral després de la conquesta cristiana de la ciutat en 1238.

Centre mil·lenari de València l'espai del qual el va ocupar el fòrum romà i hui és la plaça de major representació de la ciutat amb la Catedral i la Basílica de la Verge dels Desemparats.